sábado, 15 de marzo de 2014

Pere Calders, El principi de la saviesa (1940)

El principi de la saviesa (1940)Síntesi del conte

Un home ric explica la seva història. S’havia comprat una casa blanca a la costa. El narrador ja dóna pistes del desenllaç amb algunes premonicions. Aquest recurs és molt utilitzat perquè Calders l’usa en molts altres contes. Aquesta casa vora el mar, tenia un jardí molt gran que havia de ser cuidat amb atenció, es podia permetre contractar a uns jardiners perquè el cuidessin.Enmig de la narració, altre cop,  va fent alguna reflexió que alhora serveix com a premonició de la crònica.
El narrador-personatge no tenia molta amistat amb el veïnat, tenia una mena de menyspreu a la gent més baixa socialment parlant. Un dia, un dels seus criats anomenats Galsworthy, va córrer de seguida a la seva habitació per explicar-li una troballa peculiar dins el seu jardí: es tractava de la mà esquerra d’un humà, duia un anell d’or.
El que hauria de fer en aquests casos seria avisar a la policia, però va pensar que se n’aprofitarien, va decidir que el millor seria publicar un redactat en un diari: “Algú ha perdut una cosa molt important en un jardí de casa bona. El qui acrediti d’ésser-ne propietari, que es presenti en bona forma i li serà donada satisfacció”. Va rebre les visites de molts ciutadans: un que buscava un petit vis de vanadi, l’altre que havia perdut l’honradesa, o un lladre que volia recuperar la cartera, entre d’altres. Tots acabaven trobant l’objecte o l’element que havien perdut al seu jardí, però, ell buscava l’amo d’aquella insòlita mà. Un desè visitant, quiromàntic de professió va analitzar aquella mà i va determinar que pertanyien a un filòsof petitburgès. L’anell d’or indicava que les seves inicials eren F.E. El protagonista, va pensar que es tractava d’en Feliu de l’Espatlleta, un ciutadà exemplar ,totes les característiques s’adequaven a a aquest insòlit personatge. El va anar a veure, ell l’estava esperant .En Feliu li explicà el motiu pel qual la seva mà estava dins el seu jardí: la bíblia deia que la ma dreta no podia veure el que estava fent la mà esquerre, per això la va tallar.
En Feliu li fa la seguent reflexió moral: “Ara que tens això, podries aprofitar-ho per a donar una lliçó a aquell senyor ric [...] que es creu tan per damunt de la filosofia. I podria demostrar-li que [...] puc prescindir airosament de coses que, perdudes per ell, li farien l’efecte d’una gran desgràcia”.
El narrador reflexiona sobre aquestes paraules, havia de ser menys crític i més humà, sentimental. El conte acaba amb una petita moralitat que resumeix l’essència de la crònica: “El jardí del ric atreu els pobres perquè en l’opulència dels poderosos els indigents emmirallen llurs il·lusions. En Feliu li aconsella que converteixi el seu jardí en municipal i que lompli de rètols que diguin que és permès fer malbé les flors perquè així no hi vindrà ningú, com era el seu propòsit inicial en el conte.

Analisi del fet trasbalsador
La mà tallada que apareix al jardí del senyor ric és, precisament, una mà esquerra, la qual ve a trastornar l’univers personal que el protagonista creia dominar.
La descoberta d’una mà esquerra tallada al jardí actua, doncs, com a factor de pertorbació de l’ordre del món en què el propietari es creu sòlidament instal·lat.
S’hi contraposen, dues visions del món: la material i racional del senyor ric, obertament posicionada sota la influència solar, i la de la veïna, literària i explícitament vinculada a la influència de la lluna. L’oposició raó/intuïció té correspondència simbòlica amb les parelles de contraris sol/lluna i dreta/esquerra, com ens indica el sentit associat al símbol dretà. La desfilada de personatges que han perdut alguna cosa important en el jardí, ve a corroborar la visió literària que representa la veïna, segons la qual si que poden ocórrer coses extraordinàries.
L’enigma de la mà es revela com la conseqüència d’una òptica literal de la lectura.La mà tallada, doncs, és un element de procedència literària que es desmarca dels seus precedents i actua com a detonant d’una confrontació de perspectives, encara que en el debat obert s’arrenglera del costat de les veritats comunament acceptades i no del de les veritats ocultes.
Personatges
- El narrador-personatge no tenia molta amistat amb el veïnat, ja que era un home sol i sembla arrogant, fins i tot tenia una mena de menyspreu a la gent més baixa socialment parlant, té cobdícia i només va en busca de diners.
-Els tres jardiners i un artista que diu que eren els millors d’aquell temps.
-La pobra veïna amb la qui tenia ganes de guanyar-se la seva amistat, estava tocada de la mania de llegir i escriure, i es veu obligada a venir-lo a veure i portar-li un cistellet de maduixes que no feia falta.
-Té sis servents, i un d’ells és anglès i es diu Galswrothy.
-Tots els visitants: 1un home que ha perdut un petit vis de vanadi i que es presenta amb un gramòfon antic sota el braç, una 2noieta que ha perdut l’honradesa, un home que inclinava a confiar-hi i era 3un lladre, després un 4quart que no s’hi presenta, 5el Marc Noblesa, un lampista que l’única cosa que no troba és la memòria, i el 6 quiromàntic, un home alt i gros, una persona tímida, és l’únic amb qui té una amistat duradora i el fa reflexionar. Els seus consells, de filòsof, l’ajudaren a tirar endavant.

Temps i Espai
Pel que fa al lloc, l’acció principal s’esdevé en el jardí de l’amo que s’estenia darrere la casa i no era pas gaire gran, però estava carregat de poesia. En el seu jardí es feien transaccions sentimentals i d’altra mena, i la gent s’agradava de venir-hi a fer dringar les passions.

Calders apel·la a la complicitat del lector, introduint en el discurs del senyor ric la menció, precisament en una història que es construeix sobre el tòpic literari de la mà tallada, per a marcar la condició paròdica de la utilització del motiu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario