A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL, Bartomeu Rosselló-Pòrcel

A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL, Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Verdegen encara aquells camps

i duren aquelles arbredes

i damunt del mateix atzur

es retallen les meves muntanyes.

Allí les pedres invoquen sempre

la pluja difícil, la pluja blava

que ve de tu, cadena clara,

serra, plaer, claror meva!

Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls

i que em fa tremolar quan et recordo!

Ara els jardins hi són com músiques

i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.

El cor de la tardor ja s’hi marceix,

concertat amb fumeres delicades.

I les herbes es cremen a turons

de cacera, entre somnis de setembre

i boires entintades de capvespres.

Tota la meva vida es lliga a tu,

com en la nit les flames a la fosca.

Barcelona, setembre 1937

1. LOCALITZACIÓ DEL POEMA

El poema és inclòs al recull pòstum Imitació del foc (1938), culminació de la seva trajectòria poètica, doncs és considerat la primera obra de Bartomeu articulada més enllà dels assajos tècnics i formals dels primers poemaris. Aquesta poètica té una gran diversitat estilística, amb trets postsimbolistes propis de Riba i Carner, avantguardistes, barroquismes, de la cançó popular, surrealistes i característics de la literatura castellana -els neopopularistes i la forma acurada o rigor formal de Guillén-. La llengua hi fou tractada amb concisió i de manera vibrant.

2. PARAFRASEIG

Bartomeu imagina la certesa que el que recorda de la natura mallorquina encara existeix intacte, camps verds, arbredes, muntanyes contraposades al blau celeste, pluja escassa i pedres. El poeta cel·la la imatge del record d’aquells paratges i afirma la presència actual i ideal de jardins com músiques, de fumeres delicades junt amb la tardor. Finalment, s’introdueix un element decadent, herbes cremades entre boires al vespre. Rosselló sentencia que la seva vida és com aquest paratge: flames enllaçades amb foscor; concisant així la relació entre el paisatge interior propi i l’exterior descrit.

3. FONS I FORMA

És un poema estructurat en dues estrofes. La primera té 17 versos i la segona, 2. Quant a la rima, els versos són lliures. La seva mètrica és irregular, tot i que tendent al compte decasil·làbic. Hi ha asíndeton al vuitè vers, una metàfora al 9è –puix que equipara la llum amb el record-, una personificació al 13è –amb l’expressió “El cor de la tardor...”- i una comparació als dos últims versos entre la vida del poeta i les flames en relació amb la foscor circumdant. Aquest poema fou escrit a Barcelona 3 mesos abans de la seva defunció, és a dir, durant la guerra civil espanyola. Tanmateix, el tractament del contingent és exclusiu al títol del poema. El contingut deixa veure un paisatge natural en declivi que simbòlicament representa l’estat anímic del poeta. De totes maneres, la tensió bèl·lica hi resta a través de l’òbvia consciència que tenia el poeta d’una descripció ideal del seu lloc de naixement, durant aquest any de prolongació militar.

David Mato Choya