El Teatre Caramar, Pere Calders

Resum sobre el relat titulat El Teatre Caramar

El primer personatge que hi és introduït és l’Elias Caramar, qui va recórrer mitjançant via marítima els paratges més recòndits de la terra. El narrador indica, arran del record que ha mantingut d’ell durant molts anys, que aquest navegant posseeix un aspecte físic actual envellit, el qual rau en la blancor dels seus cabells i les passes pesants que realitza i són pròpies de qui vol continuar a terra ferma. Aquesta retrobada els du a conversar extensament. L’Elias li diu que és ric i posseeix un teatre als afores de la ciutat. Al capdavall de la conversació, el convidarà a visitar-lo al seu teatre. El narrador rememorarà, quan estigui sol, el brillant que un parent seu tenia a una de les seves orelles, tal com l’Elias presenta, i que resultà ésser fals.

El narrador proposà a la seva parella amorosa quelcom que va suscitar en ella una reacció contrària que esdevingué en un cop a la cara de l’estimat i una ruptura de la relació. Aquests esdeveniments succeïren durant el ball d’una festa. Després d’aquest fet, arriba d’esma a la Plaça Blava, on hi ha una tortuga amb un rètol propagandístic del Teatre Caramar. En intentar tocar la tortuga, és aturat per un peó d’aquesta entitat, que posteriorment li ven entrades per a l’assistència com a espectador a un dels espectacles oferts.

El Teatre Caramar és bastit sobre la sorra d’una platja. El narrador descobreix de nou l’Elias, que especifica que tota l’empresa és deguda a la seva filantropia. Finalitzada la conversa, se situà a la seva localitat, prop d’una dona que ell creu que vol enamorar-lo, ja que es recolza a una barana tot ensenyant-li com fuma. Volent oferir una imatge favorable de si a aquesta dona, decideix aguantar-li la mirada tot creient que ella l’abaixarà, cosa que no realitza i que encanta l’home.

Afortunadament, els llums s’apagaren i la música va omplir el local. Després d’una il·lusió auditiva i la presentació del títol La innocència robada, una artista vestida exclusivament per uns pantalons i sostenidors apareix al prosceni tot cantant el drama de la seva vida, en què un militar l’enganyà. La seva intenció, que tenia per finalitat amagar la tristesa que sentia, no agradà el públic, tot i que les persones de les localitats més barates picaven de mans i s’engrescaven per poc.

El següent acte és titulat, mitjançant de nou una pissarra, Dansa andalusa, on una dansarina de moviments pesats projecta una ombra que emmarca gràcilment la seva dansa.

L’ambient dins el teatre tendeix progressivament vers la distensió. Tanmateix, el narrador sent angoixa per la possible trobada a l’intermedi entre ell i la dona que pretén enamorar-lo. Ells llums s’encenen i les mirades de la dona i ell s’entrecreuen, tot acusant encara més la sensació d’entrega de l’home envers de la dona, que corona el seu domini sobre ell amb un somrís. Ell li ofereix sota aquest estat hipnòtic la seva voluntat, i cau desmaiat.

En ésser despertat per l’Elias, després de somniar que la seva parella amorosa havia trobat un altre home, li expressa la seva tristor, mentre unes dones netegen el teatre ara buit i recullen els moneders i paraigües oblidats. Els dos homes es dirigeixen a sopar, i durant l’àpat l’Elias li dirà un proverbi oriental que tranquil·litza enormement el narrador.

Fets irònics:

El narrador realitza quimeres en què fa beure a la seva estimada un elixir d’amor per tal que aquesta desitgi la seva pròpia mort després que l’home (objecte de l’amor induït per l’elixir) es llanci sota les rodes d’un autobús.

La ballarina desconeix la magnificència de la seva ombra en dansar i a més la trepitja i hi posa involuntàriament traves que impedeixen la contemplació d’aquesta fora de distorsions.

El narrador opina que els espectadors exerceixen un rol distant i reservat respecte de les actuacions dels artistes per tal de donar a entendre una qualitat d’entesos en la matèria, característica impròpia.

Anàlisi del fet trasbalsador

El fet trasbalsador és l’aparició de l’antic conciutadà i expedicionari Elias, que suposa l’acoblament d’un teatre a la ciutat.

Temps i espai

Temps poc específic, tot i que diumenge és el dia de la setmana en què el narrador acudeix al teatre. L’espai és la ciutat i el teatre bastit a una platja.

Personatges

El narrador és un home atrevit, fantasiós i que es fa l’escàpol.

L’Elias és un home amb esperit aventurer, filantròpic i ric, tant pel que fa a les finances com culturalment.

La parella amorosa del protagonista és agressiva, ferma i tallant.

La dona del teatre és atrevida i suggerent.

Significació

Podem entendre que una de les idees que Calders vol oferir al lector en aquest relat és la certesa que el pòsit cultural ampli ablaneix els sofriments de la persona. També podem percebre que s’introdueix altra vegada la contraposició entre allò ferm, permanent i real i allò fantàstic, extraordinari i misteriós; representats respectivament per la vida del protagonista fonamentada en una relació amorosa estable i per l’espai del teatre, acusada la seva qualitat fantasiosa per la presència d’una dona estranya.