Resum
sobre el relat titulat El Teatre Caramar
El primer
personatge que hi és introduït és l’Elias Caramar, qui va recórrer mitjançant
via marítima els paratges més recòndits de la terra. El narrador indica, arran
del record que ha mantingut d’ell durant molts anys, que aquest navegant
posseeix un aspecte físic actual envellit, el qual rau en la blancor dels seus
cabells i les passes pesants que realitza i són pròpies de qui vol continuar a
terra ferma. Aquesta retrobada els du a conversar extensament. L’Elias li diu
que és ric i posseeix un teatre als afores de la ciutat. Al capdavall de la
conversació, el convidarà a visitar-lo al seu teatre. El narrador rememorarà,
quan estigui sol, el brillant que un parent seu tenia a una de les seves
orelles, tal com l’Elias presenta, i que resultà ésser fals.
El narrador proposà
a la seva parella amorosa quelcom que va suscitar en ella una reacció contrària
que esdevingué en un cop a la cara de l’estimat i una ruptura de la relació. Aquests
esdeveniments succeïren durant el ball d’una festa. Després d’aquest fet,
arriba d’esma a la Plaça Blava, on hi ha una tortuga amb un rètol
propagandístic del Teatre Caramar. En intentar tocar la tortuga, és aturat per
un peó d’aquesta entitat, que posteriorment li ven entrades per a l’assistència
com a espectador a un dels espectacles oferts.
El Teatre Caramar
és bastit sobre la sorra d’una platja. El narrador descobreix de nou l’Elias,
que especifica que tota l’empresa és deguda a la seva filantropia. Finalitzada
la conversa, se situà a la seva localitat, prop d’una dona que ell creu que vol
enamorar-lo, ja que es recolza a una barana tot ensenyant-li com fuma. Volent
oferir una imatge favorable de si a aquesta dona, decideix aguantar-li la
mirada tot creient que ella l’abaixarà, cosa que no realitza i que encanta
l’home.
Afortunadament, els
llums s’apagaren i la música va omplir el local. Després d’una il·lusió
auditiva i la presentació del títol La innocència
robada, una artista vestida exclusivament per uns pantalons i sostenidors
apareix al prosceni tot cantant el drama de la seva vida, en què un militar l’enganyà.
La seva intenció, que tenia per finalitat amagar la tristesa que sentia, no
agradà el públic, tot i que les persones de les localitats més barates picaven
de mans i s’engrescaven per poc.
El següent acte és
titulat, mitjançant de nou una pissarra, Dansa
andalusa, on una dansarina de moviments pesats projecta una ombra que
emmarca gràcilment la seva dansa.
L’ambient dins el
teatre tendeix progressivament vers la distensió. Tanmateix, el narrador sent
angoixa per la possible trobada a l’intermedi entre ell i la dona que pretén
enamorar-lo. Ells llums s’encenen i les mirades de la dona i ell s’entrecreuen,
tot acusant encara més la sensació d’entrega de l’home envers de la dona, que
corona el seu domini sobre ell amb un somrís. Ell li ofereix sota aquest estat
hipnòtic la seva voluntat, i cau desmaiat.
En ésser despertat
per l’Elias, després de somniar que la seva parella amorosa havia trobat un
altre home, li expressa la seva tristor, mentre unes dones netegen el teatre
ara buit i recullen els moneders i paraigües oblidats. Els dos homes es
dirigeixen a sopar, i durant l’àpat l’Elias li dirà un proverbi oriental que
tranquil·litza enormement el narrador.
Fets
irònics:
El narrador realitza
quimeres en què fa beure a la seva estimada un elixir d’amor per tal que
aquesta desitgi la seva pròpia mort després que l’home (objecte de l’amor
induït per l’elixir) es llanci sota les rodes d’un autobús.
La ballarina
desconeix la magnificència de la seva ombra en dansar i a més la trepitja i hi posa
involuntàriament traves que impedeixen la contemplació d’aquesta fora de
distorsions.
El narrador opina
que els espectadors exerceixen un rol distant i reservat respecte de les
actuacions dels artistes per tal de donar a entendre una qualitat d’entesos en
la matèria, característica impròpia.
Anàlisi
del fet trasbalsador
El fet trasbalsador
és l’aparició de l’antic conciutadà i expedicionari Elias, que suposa l’acoblament
d’un teatre a la ciutat.
Temps
i espai
Temps poc
específic, tot i que diumenge és el dia de la setmana en què el narrador
acudeix al teatre. L’espai és la ciutat i el teatre bastit a una platja.
Personatges
El narrador és un
home atrevit, fantasiós i que es fa l’escàpol.
L’Elias és un home
amb esperit aventurer, filantròpic i ric, tant pel que fa a les finances com
culturalment.
La parella amorosa
del protagonista és agressiva, ferma i tallant.
La dona del teatre
és atrevida i suggerent.
Significació
Podem entendre que
una de les idees que Calders vol oferir al lector en aquest relat és la certesa
que el pòsit cultural ampli ablaneix els sofriments de la persona. També podem
percebre que s’introdueix altra vegada la contraposició entre allò ferm,
permanent i real i allò fantàstic, extraordinari i misteriós; representats
respectivament per la vida del protagonista fonamentada en una relació amorosa
estable i per l’espai del teatre, acusada la seva qualitat fantasiosa per la
presència d’una dona estranya.
