Bèlgica
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmuls,
tota desig d’emmirallar els estels.
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmuls,
tota desig d’emmirallar els estels.
M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.
Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.
Però ningú
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.
El poema Bèlgica pertany al llibre de Llunyania (1952) de
Josep Carner.
Anàlisi Formal
El poema està format per quatre estrofes de
12, 13, 12 i 9 versos respectivament. Utilitza tirades de versos
anisosil·làbics , compostes principalment per versos dodecasíl·labs,
alexandrins (6+6), que aquest afavoreixen
una recitació solemne i pausada; també abunden versos decasíl·labs i
alguns octosíl·labs (art menor)
El tòpic literari és Locus Amoenus i Locus
Amoenus però de la naturalesa, sinó de la ciutat urbana. Al llarg del poema
s’utilitzen figures retòriques com l’anàfora (v.14,16,17... On i també
“m’agradaria fer-me vell dins v.2...), personificacions i antítesis v.9 (cel i
núvol, manyacs o cruels), etc.
Parafraseig
El tema del poema és l’homenatge que fa a la
terra que l’acull, Bèlgica, un país ordenat, de bones gents, amb sensibilitat
social, idealitza aquest país com la nació que els noucentistes voldrien haver
tingut a Catalunya. Canta a un país molt diferent a la Catalunya sotmesa a la
dictadura feixista.
- Primera estrofa
Fa referència i descriu el paisatge, els carrers i la gent.
- Segona estrofa
Catalunya està afectada per la guerra, cosa que canviaria per la
tranquil·litat de Bèlgica, esmenta que la gent fós hospitalària i s’entendrís
per la cultura i per les coses en general i que les coses fòssin autèntiques,
de la terra.
- Tercera estrofa
Segueix parlant
del paisatge, però també comenta alguns sentiments que possiblement sentiria i
que enmig de tothom, viuria sol, pero acompanyat.
- Quarta
estrofa
Per acabar li dóna importància al jardí, el qual està
arreglat, amb un brollador d’aigua amb peixos i els nens s’hi atansarien.
Llunyania
Bèlgica forma part del poemari “Llunyania”
publicat a Santiago de Xile. És el volum que conté més poemes inèdits i el més
representatiu de la poesia que Carner escriu en aquest moment. Hi trobem alguns
poemes carnerians més típicament de l’exili, que il·lustren la idea com a valor
interior.
El poema Bèlgica és l’homenatge al país que
l’havia acollit, alhora que constata la impossibilitat de recuperar el camí
perdut en la construcció de Catalunya.
Conclusió
En conclusió, trobem que Bèlgica és un poema que es basa en el somni de Carner de una que la
Catalunya del moments, fos més similar a Bélgica, un país molt més
desenvolupat.
Eloi Blanco
No hay comentarios:
Publicar un comentario