Resum
del relat titulat Coses aparentment intranscendents
El protagonista i
narrador d’aquest conte va residir a una dispesa durant molt temps. La família
propietària d’aquesta va arribar a sentir gran estimació per ell. Tanmateix, aquest
hoste va informar-los del seu proper trasllat, donat un conjunt de motius d’àmbit
policial. La senyora d’aquest
establiment li demanà, doncs, un retrat en què ell aparegués, per tal de poder
enyorar-lo <<més de gust>>. El protagonista asseverà que no en
tenia cap. Això no obstant, decidí fer-se’n un, puix que aquella senyora havia
fet molt per ell. Per tant, va anar a ca un fotògraf, on després d’expressar el
seu neguit davant qualsevol càmera fotogràfica demanà un retrat barat, petit i
ràpid de fer-se. El fotògraf el tranquil·litzà i li digué que un ocell sortiria
de la càmera fotogràfica en realitzar-se el seu retrat. Quan l’artista va prémer
el botó de la màquina, una flamarada produïda pel magnesi de l’aparell va
esfereir el protagonista, que va veure, en fugir, com aquesta havia encés una
cortina de vellut. Posteriorment, un bloc de cases haurà cremat i més de
tres-cents burgesos hi hauran mort.
Anàlisi del fet trasbalsador
El fet que endinsa
a l’espai de l’irreal els personatges d’aquest relat és la flamerada que la càmera
emet i produeix la mort de centenars de persones.
Personatges
La propietària de
la dispesa, que sent estimació pel protagonista, és persona de favors i fàcil
de plaure.
El protagonista té
problemes amb la policia i pors grotesques, com la que sent vers la mirada de
l’objectiu de tota càmera.
Temps i espai
Una població
portuària, durant un dia (matí i vespre)
Significació
Les
pors aparentment infundades poden tenir un rerefons dramàtic.
L’aparició
d’un fet que sobrepassa els límits de la previsibilitat del món estable en què
vivim pot esdevenir en un fet dramàtic.
En
aquest relat hi ha quelcom d’absurditat. Un mal funcionament d’un aparell
originat per la ciència produeix milers de morts. L’irreal ocorre, en aquest
cas, mitjançant el mesurat, calculat, establert, i sembla ésser que Calders
apunta cap a la lentitud de reacció humana que hi ha en ésser present allò que
surt del nostre pronòstic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario